MENAG | Inici

Què fa un/a Enginyer/a Agrònom/a?

El Màster en Enginyeria Agronòmica és un ensenyament regulat per l’Ordre CIN/325/2009 que habilita oficialment i de manera exclusiva per a l’exercici de la professió d'Enginyer Agrònom (carrera creada a Espanya el 1855). Aquesta professió té una llarga tradició i acceptació social a Espanya i a tot el món. Els Enginyers Agrònoms son professionals clau per a la competitivitat i sostenibilitat del sector agroalimentari.

La titulació d'Enginyer Agrònom s'imparteix a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària –ETSEAFIV- (Universitat de Lleida) des del curs 1977-78. Des del curs 2010-11 s'adapta a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) com a Màster Oficial en Enginyeria Agronòmica, i des del curs 2019-20 s'ofereix a la Universitat de Lleida com a Màster Oficial i Interuniversitari d’Enginyeria Agronòmica, conjuntament amb la UdL (coordinadora), la UdG, la UPC i la URV.

La docència és impartida per professors i investigadors de reconegut prestigi de les 4 universitats participants i per diversos professionals convidats provinents d'altres centres de recerca, de l'administració pública i de diverses empreses i entitats del sector.

La professió de l'Enginyeria Agronòmica

Es tracta d'una professió que és reconeguda en tots els països del món amb diferents denominacions i peculiaritats però amb un perfil professional comú: un tècnic superior amb capacitat per a la gestió, el projecte i la planificació d'activitats agroalimentàries i mediambientals: producció agrícola i ramadera, transformació d'aliments, disseny d'infraestructures rurals, gestió del territori, etc., tot això en un context de sistemes agraris viables ambientalment i econòmica.

Són dones i homes formats en les tècniques més avançades per a la gestió, el disseny, la planificació i la innovació tecnològica al medi rural, agrari i alimentari. Preparats per a alimentar les persones i tenir cura del medi ambient, tot millorant la producció primària i l'aprofitament agrícola i ramader, la transformació industrial i la sostenibilitat mediambiental, i promovent el desenvolupament rural.

Sortides professionals

La demanda de professionals de l'enginyeria agronòmica és molt elevada, i la inserció professional al cap de 6 mesos de la finalització dels estudis ha estat en els darrers anys superior al 90%. Hi ha molts àmbits en els quals un enginyer agrònom pot desenvolupar-se professionalment:

- exercici lliure de la professió: projectes, assessoria, consultoria, peritatges, direcció d'obres, estudis d'impacte mediambiental, estudis de seguretat i salut laboral, etc.

- direcció empresarial o tècnica en indústries agroalimentàries, explotacions agrícoles i ramaderes, empreses d'obres d'infraestructures rurals (edificis, regs, camins, instal·lacions, etc.).

- producció i control de qualitat en indústries agroalimentàries o en empreses agrícoles o ramaderes;

- empreses de productes i de serveis agraris: equips, protecció de cultius, agricultura de precisió, comercialització, etc.;

- recerca i desenvolupament en empreses o organismes públics;

- administracions públiques agràries tant a la Unió Europea, a l’Estat, les CCAA, con els Ajuntaments i les organitzacions agràries.

Testimonis

Oriol Cuñé (BIOVERT): Cursar el màster m’ha permès accedir al món de la investigació i conèixer una perspectiva diferent de l’agricultura

Mireia Rubies (estudiant de 2n curs): El màster t'obre les portes a un gran i divers ventall d'opcions en el món laboral

Notícies

4t Premi Santander Alumni UdL a l'Emprenedoria i l'Ocupació, any 2024

OBJECTE

Afavorir la carrera professional dels antics alumnes de la UdL que aportin solucions innovadores als reptes climàtics, econòmics, culturals i socials del segle XXI.

CATEGORIES

- Categoria FET (Premi de 4.000 €): projecte empresarial o professional implantat.

- Categoria IDEA (premi de 4.000 €): idees innovadores de negoci, que es puguin posar en funcionament.

TERMINI DE PRESENTACIÓ

Teniu temps fins el 15 d'octubre de 2024.

BASES I INSCRIPCIONS

www.alumni.udl.cat | SantanderX

IMPULSA I CONVOCA	PATROCINEN

La UdL, entre les 200 millors universitats 'joves' del món

La Universitat de Lleida (UdL) es troba entre les 200 millors universitats "joves" del món, amb menys de 50 anys, segons el Times Higher Education (THE) Young University Ranking 2024. La classificació, liderada per la Nanyang Technological University de Singapur, situa la UdL al lloc 198 de 1.171 universitats analitzades i 673 classificades, de 79 països. Al 2023 s'havia ubicat a la franja de les 251-300 més destacades. Aquests resultats fan pujar la UdL fins al sisè lloc de l'Estat espanyol, empatada amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tot i que la UdL es declara hereva de l'Estudi General creat l'any 1300; degut a la interrupció de la seua continuïtat històrica durant 274 anys, comparteix moltes de les característiques dels centres avaluats, tots fundats a partir de 1974. Per aquest llistat s'ha tingut en compte la Llei de creació de 1991. El THE Young University Ranking atorga a la Universitat de Lleida una puntuació de 42.3 punts, sis i mig més que al 2023.

Aquesta classificació internacional utilitza enguany 18 indicadors de rendiment (tres més que al 2023) agrupats en cinc àrees: Ensenyament (l'entorn d'aprenentatge); Entorn de recerca (volum, ingressos i reputació); Qualitat de la recerca (impacte de la citació, força de la recerca, excel·lència i influència); Perspectiva internacional (personal, estudiantat i recerca); i Indústria (ingressos i patents).

La Universitat de Lleida ha augmentat les seues puntuacions en totes les àrees. Les millors les obté en qualitat de la recerca, amb 62.2 punts (13.1 més que en l'anterior edició) que la col·loquen en el desè lloc d'Espanya. En entorn de recerca seria sisena de l'Estat, segons aquest rànquing. El principal increment és a l'apartat d'indústria, on una pujada de 15.4 punts la fa arribar als 57.3. En internacionalització la UdL obté 45.4 punts i en docència, 31.2.

Rànquing de la Fundación CyD

D'altra banda, la Universitat de Lleida arriba al màxim nivell en 11 dels 36 ítems analitzats pel Ránking CYD 2024 que la Fundación CYD (Conocimiento y Desarrollo) ha fet públics avui, repetint així els resultats del 2023. Aquesta onzena edició de l'informe també ha renovat les classificacions d'Agricultura i situen la UdL com la millor de l'Estat, amb 24 indicadors d'alt rendiment (dos més que en l'anterior edició), inclosos tots els ítems de recerca. La segueixen la Universitat de Valladolid i la Politècnica de València.

A nivell general, la investigació es manté com el principal punt fort de la UdL, amb 5 indicadors d'alt rendiment d'un total de 8. Destaquen els fons externs captats, les publicacions per professor, els articles en accés obert, els post-doctorats i els trams de recerca. Amb rendiment intermedi se situen els fons externs liquidats i l'impacte normalitzat de les publicacions i els articles altament citats. Cap indicador d'aquest àmbit es troba en un nivell baix, segons aquest estudi.

L'altre àmbit que acumula més indicadors d'alt nivell per a la UdL és el de transferència del coneixement: fons privats, publicacions amb empreses i spin-offs. Els responsables del rànquing CYD també destaquen la contribució de la Universitat de Lleida al desenvolupament regional, amb 2 indicadors d'alt rendiment dels 4 totals: publicacions amb entitats i empreses de la regió. Això la situaria en la vuitena posició estatal d'aquest àmbit, empatada amb sis centres més.

Pel que fa a la resta de renovacions d'àmbits de coneixement, Medicina de la UdL té 12 dels elements analitzats al màxim nivell, com ara la qualificació del professorat o la captació de fons externs per a recerca; Infermeria, amb 18 indicadors d'alt rendiment relatiu, com ara la taxa de graduació normativa; Psicologia, amb 15 al màxim nivell i destacant la taxa d'èxit; i Veterinària, amb 11 indicadors d'alt rendiment, entre els quals hi ha les publicacions amb empreses.

El Rànquing CYD ofereix enguany resultats de 30 àmbits de coneixement, incorporant el de Fisioteràpia com a novetat en aquesta edició. En total, 3.407 titulacions i 81 universitats, que representen el 91% de les que funcionen a l'Estat espanyol. D'aquestes, 48 són públiques (el que suposa el 100% de representativitat) i 33, privades. Encapçalen el llistat la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Navarra, amb 29 indicadors de major rendiment relatiu; seguides per la Universitat Autònoma de Madrid, amb 26.

MÉS INFORMACIÓ:

Young University Rankings 2024

Resultats del rànquing CYD 2024

Text: Premsa UdL